Has quedat amb algú. Potser uns amics. Potser una cita. Potser la teva parella. Potser un grup de gent que fa poc que coneixes. Les primeres hores flueixen i t'ho passes bé. Arriba un punt que la situació es refreda una mica. El grau de connexió amb les altres persones baixa. Encara parleu i rieu, però notes que no t'omple de la mateixa manera que altres vegades.

Comences a sentir que podries estar fent alguna altra cosa, aprofitar millor el temps d'una altra manera. Dedicar-te unes hores a aquell projecte personal que estàs ajornant o allargant. Potser acabar el llibre que estàs llegint. Potser anar al gimnàs. Potser començar la teva carrera com a novel·lista. Intentes descartar la idea i centrar-te en el moment. Poses una mica més d'èmfasi en recuperar la sinergia amb les persones que estàs.

Passa una altra hora i t'adones que esteu cansats o que teniu el cap a una altra banda. Així no és com t'havies imaginat que aniria la tarda. Decideixes tornar a casa i treure profit al que queda de dia. És dissabte a les 19. Potser encara falta estona perquè es faci fosc. Potser ja fa estona que el sol s'ha post. De totes maneres, tens temps de posar-t'hi.

Tanmateix, el teu cervell no està per la labor. Demà t'has compromès a assistir a una activitat. Potser anar a un parc d'atraccions. Potser una barbacoa. Potser un dinar amb la família de la teva parella. En qualsevol cas, ara tens la ment ocupada quantificant el nivell de mandra que et provoca aquest compromís. Preveus que tornaràs tard a casa, exhaust, i que, una vegada més, t'adonaràs que ha passat el cap de setmana volant i que segueixes en el mateix punt on estaves el diumenge anterior.

Fins i tot si ara poguessis dedicar una estona al teu projecte, no podries avançar prou. Els quatre forats al mes que trobes no són suficients per aconseguir el teu objectiu. I encara que ara aconseguissis espolsar-te la mandra de sobre,estàs a un nivell energètic molt inferior del que necessites per progressar. No. Definitivament, avui no és el dia. T'entregues a la sensació d'impotència i et passes les hores que li queden a la tarda jugant a videojocs o mirant l'útlima sèrie de Netflix.

Notes que el temps se t'escapa de les mans i no aconsegueixes fer res transcendental amb la teva vida. És una sensació aclaparadora, però no és culpa teva que et sentis així. Prens notes mentals de determinació i decideixes que el cap de setmana que ve t'hi posaràs. Merda. El cap de setmana que ve és el de l'excursió a la muntanya que fa més d'un mes que heu organitzat. No és que no et vingui de gust. De fet, en tens moltes ganes. Però et preguntes quan tindràs temps per tu. Per què les estrelles s'alineen i no trobes mai l'espai que necessites per dedicar-te a les teves ambicions? Tens tantes coses per aportar al món...

Ha passat la tarda sense pena ni glòria. Si no et comences a fer el sopar aviat, aniràs a dormir a les tantes i demà no t'aguantaràs. Però tant se val. Sembla que no tens cap poder real sobre el curs dels esdeveniments. No tens ganes de fer res. No tens energia. No és just. A la merda el cansament de demà.

Truques a un restaurant amb servei a domicili i demanes que et portin el sopar. Si aquest és l'únic temps lliure que tindràs no te'l penses passar cuinant i rentant plats. Et miraràs un capítol més de la sèrie mentre esperes la pizza. El sopar triga a arribar. Hi ha més gent en la mateixa situació que tu i els restaurants no donen l'abast. Acabes ficant-te al llit més tard del que voldries i preguntant-te on coi han anat totes les hores lliures que tenies.

"Ja n'hi ha prou! T'has de centrar", et dius una vegada més. Durant la setmana següent començaràs a donar formar a alguna mesura dràstica per recuperar el control de la teva vida. Potser cancel·lar la subscripció de Netflix. Potser desapuntar-te de les classes de taekwondo. Potser deixar la teva parella. Sigui el que sigui, trobaràs un responsable de la teva falta d'organització.

Si mai t'has sentit així, benvingut al món real. Tots tenim dies en què la procrastinació s'apodera de nosaltres i no trobem ganes de fer res. Acabo l'entrada analitzant algunes de les sensacions que he descrit. Potser recordaràs alguna cosa en el teu proper episodi d'injustícia existencial i t'ajudarà a treure importancia a la situació. Potser te n'oblidaràs demà. Potser ja fa estona que has deixat de llegir. En qualsevol cas, aquí van les reflexions.

1) Fins i tot si ara poguessis dedicar una estona al teu projecte, no podries avançar prou. No et preocupis per l'objectiu final. Sigui quin sigui el teu projecte, l'has triat perquè t'agrada o perquè aprens mentre hi treballes. Potser no arribaràs a ser el proper Michael Phelps, però si gaudeixes nedant, ves a fer piscines quan puguis i oblida't de la resta.

També pots fer l'exercici de rebaixar les expectatives que hi tens posades. Assumir que completaràs el projecte per sota dels estàndards que t'havies proposat. Sovint la sensació de no poder avançar prou apareix quan l'objectiu sembla estar massa lluny. Busca una manera de completar-lo d'una forma més simple (deixa les cançons de Metallica per més endavant, i comença amb una base senzilla dels U2).

Potser aconseguiràs acabar-lo d'una forma simplificada. Després, si encara no en tens prou amb el resultat, sempre pots seguir-hi treballant per arribar a la meta original. També pot ser que t'adonis que no necessites el nivell d'excel·lència que havies imaginat en un primer moment. De totes maneres, completar un objectiu encara que sigui petit et donarà una bona dosi de motivació i et farà sentir bé.

2) Estàs a un nivell energètic molt inferior del que necessites per progressar. Ningú és constant. Potser la feina que facis avui no serà la millor, però t'ajudarà a desbloquejar una etapa de l'objectiu que et provoca més mandra que la resta (sinó, no estaries ara mateix mirant el sostre i esperant que et baixin del cel les ganes de treballar-hi). Segueix avançant en el projecte i, si fa falta, ja faràs les correccions pertinents el dia que estiguis inspirat.

3) Notes que el temps se t'escapa de les mans i no aconsegueixes fer res transcendental amb la teva vida. A vegades aquesta sensació és causada més per no tenir clar quins objectius són realment transcendentals que no pas per no poder progressar amb un objectiu concret. Pensa si de veritat t'omple treballar en el projecte que tens al cap, si et fa feliç. Surt a passejar tot sol i no tornis a casa fins que no tinguis una resposta. O, almenys, fins que t'hagis desfet d'aquesta sensació.

Això és tot per avui 👍 Fins al proper post!

Històric de posts